Inferencies (2-CD)

Tracklist

Album details

Press reviews

CHOC · Jazz Magazine (05/02/2013)

"Près de 10 ans après un remarquable «9 Muses» (FSNT, 2003) en onztet suivi de diverses réalisations en petits groupes le pianiste barcelonais Sergi Sirvent (bientôt 35 ans) revient au moyen format avec cet Octopussy Cats qui, comme son nom lindique, réunit huit instrumentistes (peut-être par ailleurs amateurs de poulpes et de chats) de la nouvelle génération catalane. Hormis le «Iris» de Wayne Shorter, tous les titres sont du leader et il y fait montre dune science de larrangement et de lécriture qui, si elle doit quelque chose au saxophoniste américain, en a retenu la leçon dune façon tout à fait personnelle. Servi par une escouade de musiciens particulièrement talentueux qui ont digéré le hard bop et lessentiel de lhistoire du jazz, Sirvent nous propose dix thèmes qui sécoutent avec un plaisir renouvelé tant est prégnante la fraîcheur qui se dégage de leur inventivité mélodique, du jeu des protagonistes et de limbrication des timbres habilement choisis soutenus par une rythmique précise et dynamique. Point ici de recherche de complexité formelle, de tape-à-loeil ou de théories abstraites et absconses: ça joue, et la musique circule et coule avec une évidence et un naturel (je sais, jesais: lhomme est un être culturel, etc.) auquel il est difficile de rester insensible.

Pianiste discret et délicat, Sirvent, sait mettre son jeu au service de sa plume et on attend avec impatience quun programmateur doté doreilles et de culot fasse traverser les Pyrénées à un montreur de félins céphalopodes aux talents musicaux aussi avérés."

Thierry Quénum -Jazz Magazine / Jazzman

---------------------------------------

"[...] Inferències és un projecte de gran banda, o de jazz de cambra, que reflecteix la inquieta personalitat musical deSirvent, que fa nou anys ja va tenir una experiència amb el gran format al disc "9 Muses" (2003).

Era un projecte molt interessant. Vam fer un parell o tres de concerts i es va quedar així. Només en va quedar constància al disc 9 muses. Érem molt més joves inoteníem tants recursos, diu Sirvent. Ara reprèn laventura des duna altra perspectiva. Lany 2009 va fer un disc de piano sol, "El pes de les balances", que dalguna manera enllaça amb loctet.

Inferències seria una mica el que vaig fer amb el piano sol però amb una gran formació, sobretot amb instruments de vent, assegura el pianista. Per tirar endavant el projecte va triar músics de vent que fossin poli-instrumentistes per poder tenir varietat en el timbre. En aquest octet lacompanyen Pau Doménech (clarinet i flauta), Hugo Astudillo (saxos), Albert Cirera (saxos i tenora), Voro García (trompeta), Jaume Llombart (guitarra), Jordi Gardeñas (bateria) i Jordi Gaspar (contrabaix).

Les composicions de Sirvent filtren estructures del jazz i la música contemporània, la improvisació i la pauta clàssica. Wayne Shorter i Béla Bartók són influències que viatgen en tots dos sentits. Sempre vaig canviant i buscant, però sóc molt descriure la música que tinc adins, diu. Aquest moviment constant dóna coherència a tot el que fa."

X.C. -Diari Ara (Cultura, Nov. 17, 2012)

---------------------------------------

Sergi Sirvent, un octet al cos

"Fa un parell danys li preguntàvem a Manel Camp, que de pianística en sap un niu, qui creia, entre els joves pianistes catalans de jazz, que marcava la diferència, i la seva resposta va ser instantània: Sergi Sirvent. Demà, Sirvent, que assegura tanmateix que mai no sha sentit pianista pianista, sinó que sha acabat adonant que lautèntic instrument és el propi cos, puja a lescenari de Luz de Gas per presentar, dins el 44è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, el disc Inferències (Fresh Sound New Talent), fet amb un format poc habitual en temps de crisi: loctet.

Al principi era difícil que ens els assajos hi fóssim tots, però més que un problema, això ens va permetre visualitzar el que anàvem fent des dangles prou diversos, explica Sirvent, que situa la formació, anomenada Octopussy Cats, entre les big bands i la música de cambra.

Es va proposar, dentrada, tocar amb set músics amb qui no hagués coincidit en cap projecte, i assumint la condició dalquimista que requereix segons diu teixir una banda així, va acabar configurant un projecte que li ha permès posar a prova les seves inquietuds compositives. Quan, fa un parell danys, vaig fer un disc a piano sol, ja tenia un octet al cap, amb la diferència que totes les veus les feia jo. Ara he donat resposta a les necessitats que tenia de sentir aquestes veus amplificades.

Pianista de jazz arrelat, també, a la música contemporània, els reptes de Sirvent per divulgar el seu discurs als músics que lacompanyen no han estat menors. El més important era que entenguessin el concepte de lobra, ja que sarticula en temes llargs que es basen en temes més petits explica. Són clau els canvis de dinàmiques, els matisos... els vents, per exemple, toquen tota lestona, la qual cosa no és gaire habitual en el jazz, on després de fer un solo descanses.

Instruït a la New School University de Nova York amb músics com Reggie Workman, Fred Hersch i Charles Tolliver, Sirvent cita Lee Ann Ledgerwood quan se li demana per un consell que encara tingui ben present. Em deia que, si toques un estàndard, tha dagradar i te lhas de fer teu. Els temes són com els amics, hi ha gent amb que tentens i nhi ha que no.

Guillèm Vidal -El Punt Avui
(Suplement Cultura / Emergents, Nov. 16, 2012)